
Coescrita al costat de Guillaume Laurant pel seu director, Jean-Pierr-Jeunet, el film té com a protagonistes Audrey Tautou (Amélie Poulain) i Mathieu Kassovitz (Nino Quincampoix).
La banda sonora va ser composada per Yann Tiersen.
Ja des del principi ens crida l'atenció aquesta veu en of que ens comença narrant la infantesa de Amélie Poulain, qui va créixer aïllada de la resta de nens per decisió del seu pare, a causa de la seva equivocada creença que ella sofria problemes del ritme cardíac (equivocat doncs cada vegada que ell li feia una revisió mèdica mèdica a casa, el cor de Amélie es disparava simplement pel contacte físic amb el seu pare). Aquest fet, juntament amb l'ambient tibant que imperava en la seva casa degut també a naturalesa inestable i nerviosa de la seva mare, i sobretot per la tràgica mort d'aquesta al caure-li damunt una turista suïcida que es va llançar al buit des de l'alt de l'església de Notre Dóna'm, el que va aguditzar les tendències antisociales del seu pare, fan que la nena desenvolupi una inusual i activa imaginació. Com se cita textualment en la pel·lícula, “en tal casa de la mort, Amélie creix i prefereix somiar fins que arribi el dia de partir”. Amélie complix 22 anys i deixa la seva casa per a instal·lar-se en un departament en Montmartre que es paga treballant com cambrera del "Cafe donis 2 Moulins”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada